Lakuka's profileTurn on the bright light...PhotosBlogLists Tools Help

Turn on the bright lights

and say hello to the angels
May 18

It seems I have a weakness

 
   Enganxada a Thomas Dybdahl, sense concentració per escoltar les seves lletres, i després de veure-les reafirmo que les seves cançons transmeten just el que diuen les seves paraules (o les seves imatges)
 
  
 
it seems I have a weakness I didn't know about, till the day it rained
& it seems my weakness has been bulging, has been forcing its way
it seems I have a weakness I didn't know about, till the day it rained
& it seems my weakness will become my final stage
and it's here that I’ll give, yeah I’ll give you all my love
it seems I had a secret I didn't know about, till the day it poured
& it seems my secret has been bulging, has been forcing its way
& it seems i have a secret that will be my final stage
& it seems i have a secret i didnt know about til the day it rained

 

  

honey i told you that these things never last
and one of these days now you`ll start dreaming of the past
when life was once too short for all the things we`d do and the shots we`d call
and endless summer without a fall
when promises were meant to keep and nighttime wasn`t meant for sleep
a love story at it`s peak

doesn`t it feel good to know that you`ve been loved
and doesn`t it make you laugh when you think of
the day when we all got lost on the old mans farm just trying to get across
it was only then i knew what love was sunday mornings that never ended and hangovers that never mended
a love story at it`s peak


April 20

As we come closer together...

 
 
   Depeche Mode siempre me ha gustado pero me doy cuenta que de tanto recurrir al Rwd o Fwd para pillar los singles más que sobados, no los conozco a fondo.
 
    Así que quitándome de este estresante vicio de oir música por oir y empezar a descubrir, haciendo férreos esfuerzos para no recurrir mi Stripped, Black celebration, See You, In your room, Policy of Truth, Blasphemous rumours, Never let me down again, Walking in my shoes, y un magnífico etc.; he destapado mi tema del día; those tender moments...
 
  

Here is the house, Where it all happens
Those tender moments, Under this roof
Body and soul come together, As we come closer together
And is it happens, It happens here in this house

And I feel your warmth, And it feels like home
And theres someone Calling on the telephone
Lets stay home, Its cold outside
And I have so much, To confide to you, With or without words
Ill confide everything

So we stay at home, And Im by your side
And you know Whats going on inside
Inside my heart, Inside this house
And I just want to, Let it out for you

April 01

Polychrome

 
 Ja ho deia jo avui; en una altra vida vam ser plantes perquè sense sol no valem per res.
 
   Al mal temps bona cara. Però amb el temporal que cau últimament ens poden sortir tiretes a les galtes. Sempre quedarà l'evasió, ni que sigui a la gàbia del gimnàs, fent recorreguts predisenyats per montanyes imaginàries.
 
     I amb Delorean de fons he sortit que m'ha fet gràcia i tot mullar-me. Lo que fan les endorfines...
 
we dont need no given names we dont need to be stuck to anything that can not be removed
we just need the empty space to spread around some new (moves)
 

Para más dosis cromáticas en días lluviosos; HAPPINESS de Paulina Bedrack en la galería ELISABETH BUDIA.

(Quien diría que mi último cuadro es en b/n???) 

 
 

Monochrome

  
   Yann Tiersen solo; sin palabras. Con Dominique A...una sublimación emocional.  
   A pesar de letras monochrome, hay un destello (escondido) technicolor, a modo de un estoy jodido pero voy tirando ("en esa bicicleta que tanto te gustaba").
 

 

 

Anyway, i can try anything it's the same circle that leads to nowhere and i'm tired now.
anyway, i've lost my face, my dignity, my look, all of these things are gone and i'm tired now.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.

i'm pilling up some unread books under my bed and i really think i'll never read again.
no concentration, just a white disorder everywhere around me, you know i'm so tired now.
but don't worry i often go to dinners and parties with some old friends who care for me, take me back home and stay.

mochrome floors, monochrome walls, only abscence near me, nothing but silence around me.
monochrome flat, monochrome life, only abscence near me, nothing but silence around me.
sometimes i search an event or something to remember, but i've really got nothing in mind.
sometimes i open the windows and listen people walking in the down streets. there is a life out there.

 

 

February 10

That's all folks

 
   M'estic tornant folky-tranqui.
 
   Avui a 180 Grados han posat una versió  d'un tal Colin Joel del "I kissed a girl" de Katy Perry que m'ha deixat intrigada. Lo bo es que RNE té blogs per gairebé tots els programes (mirar llista de "links varis") i "180º" no és menys y hi entra el detall de lo posat a l'aire; tot un què per rescatar noms que mentre condueixes no tens opció d'apuntar. En aquest cas m'han portat a una blog curiosa que penja versions de tot en Folk; la Cover Lay down; New artists, old songs.
 
Posats en la recaptura de vells temes, seguint en la línia matinal; The Greatest, de Cat Power.
 

 

Once I wanted to be the greatest, No wind of waterfall could stall me
And then came the rush of the flood, Stars of night turned deep to dust

Melt me down Into big black armour, Leave no trace of grace Just in your honour
Lower me down To culprit south,
Make 'em wash a space in town For the lead And the dregs of my bed I've been sleepin'
Lower me down, Pin me in, Secure the grounds, For the later parade

Once I wanted to be the greatest Two fists of solid rock
With brains that could explain Any feeling

December 22

Formerly New Zealand's fourth most popular guitar-based digi-bongo acapella-rap-funk-comedy folk duo

 
   No se me va la olla con el título; así se presentan "Flight of the Conchords", el dúo que ha recibido premios a nivel musical (Grammy), televisivo (por su serie homónima) y de comedia alternativa.
 
   Mi primer contacto fué con este vídeo. Todo una sarta de piropos que podéis evitar..."eres la chica más guapa de la calle, dependiendo de la calle" (y muucho mejores...) Chorras aptos para la risa TONTA TONTA (vaya, mi risa).
 
  
December 08

Karma

 
   L'altre dia veient l'anunci de la Marató de TV3 no acabava d'entendre l'escena. Indagant una miqueta he trobat el significat d'aquesta a internet. D'entrada sembla digna de difondre.
 
   Winston Churchill de nen va caure a un riu del que en va ser rescatat per un camperol de la zona. Com a mostra de gratitud Churchill pare li va oferir educació al fill del camperol.
 
   El fill del camperol resultà ser Alexander Fleming, premi Nobel de medicina per descobrir la Penicilina, l'antibiòtic que va salvar d'una gravíssima pneumonia al que va acabar sent el primer Ministre del Regne Unit i premi Nobel de Literatura. Així es pot dir que els Fleming van salvar dos cops la vida del nen que va caure al riu. 
 

 

Dic "d'entrada sembla digne de difondre" però resulta que és una història que circula amb generositat per la web i que no és real pel que es pot llegir al link del comentari...Un bulo, maco, però un bulo.

October 21

La niña de muchos ojos

 
the girl wiht may eyes by pitrotten 
 
Por poco me da un ataque
paseando un día por el parque
porque me encontré a una niña
que muchos ojos tenía.
Era en verdad muy hermosa
(me tenía impresionado!)
pero ví que tenía boca
y acabamos conversando.
Hablamos del mar, los peces
y sus cursos de poesía,
y del lio que tendría
si necesitara lentes.
Es estupenda esa chica
que tantos ojos mira,
mas te deja hecho una sopa
cuando se entristece y llora.
 
Autor: TIM BURTON
Libro: La melancólica muerte de Chico Ostra
 
 
 
October 04

Material sensible

    

negativo by diego padgurschi 

   Respondo en abierto por si a alguien más le sirve la respuesta.

 
   He recibido quejas por no pedir permiso para usar fotos que no son mías en la blog. Bien; quisiera aclarar que sólo uso fotos de uso público en internet y NO protegidas; por eso no pido permiso. Pero como si gustan me gusta que la gente pueda conocer su autor, las guardo con "Título de la fotografía by autor de la fotografía" a excepción de las hechas por mí, encontradas sin nombre de autor o, soy humana, por algún despiste. De esta manera, una vez subidas, si se pasa el cursor sobre la imagen se puede ver la información de ésta.
 
   Estoy totalmente de acuerdo, no está de más comentarle al autor en cuestión que sus fotos gustan, lo tendré en cuenta. Ahora bien, no siempre es fácil, sobretodo si las páginas donde cuelgan sus imágenes no permiten comentarios de "no miembros" o si tienen su blog con privacidad máxima de manera que impide responder un simple mensaje.
 
   Así que os lo digo a todos; gracias por vuestras pupilas, que dan el cuerpo a mis entradas.   
 
 
  

September 13

Little waltz for rushing times

 gato en la ventana de la cocina
   Desde que llegué no me ha dado tiempo de estar en casa. Mi ropa ha entrado en un circuito de maleta - lavadora - maleta que parece haber finalizado, al menos temporalmente.
 
   El sábado pasado mientras cocinaba para mis amigos rescaté el mejor CD (DVD mp3) que me han grabado nunca, en el que todavía me quedan pequeñas joyas como la de Basia Bulat, que había escuchado pero no descubierto. ¿Qué les darán en Canadá?
 
   Me gusta que entre el sol en la cocina. Me gusta la música los sábados por la mañana. Me encanta teneros en casa. 
 
 

 
Discover Basia Bulat!

 

 
 

A veces la realidad roza la ficción...

 
¿Os acordáis? Yo sí, jeje.
 
 
August 31

Behind closed eyes

 

CIMG83090808_11 nyc (29)0808_11 nyc (30)

  
 
   Ja està, ja han passat les vacances. Aquest any no hi ha hagut final countdown; he encadenat el descans absolut amb la nova feina sense veure-ho venir. No puc dir que torno a la rutina perquè reemprendre el ritme amb novetats pot ser estressant però estimulant (encara no m'ha donat temps de canviar d'opinió...espero que duri la motivació!)
 
   Malgrat tot, desprès d'estar tres setmanes de vida tranquil.la i empalmar amb un curs de formació que comença amb l'apassionant programa informàtic que he de fer servir a partir d'ara, pot ser dur. Sobretot si els primers dies encara arrossegues el jet lag (et fa dessitjar la migdiada d'una manera obsessiva...)
 
   Com a mínim hi podia anar caminant i escoltar algo de música abans de començar la jornada. I més mp3 per quan acabava el dia. En cas de crisi, sempre queda el record de les vacanes. I qué em quedo d'elles? Sol i camp. 
 

0808_06 VB (16).JPGwansteadt pl

 
 
M'HA AGRADAT D'EEUU
 
- Estar amb les meves nenes. Ensenyar-li a fer la tombarella a l'aigua, frenar amb tac, a fer cuina bàsica. I veure com flipen veient la pesca nocturna del cranc, saltant ones, fent guerra d'aigua a base de manguera y ganes o descobrint que les caracoles "canten".
- Estar amb ma germana, que malgrat la diferència d'edat i mentalitat sempre es troba a faltar!
- Estar en aquella casa...Un kit-kat de la civilització, malgrat pertànyer a una urbanització.
- NYC; El pont de Brooklyn, el Central Park, les vistes del Rockefeller (i des d'allà vore com es fa de nit! En moments així entens per què a NYC se li han dedicat tantes cançons!)
- Els grills que no callen. Els esquirols que no renuncien a venir a gorronejar restes davant els teus nassos malgrat les alarmes del gos.
- Les passejades tranquil.les desprès de sopar. I veure de tornada a casa cuques de llum (pensava que sol existien als contes!)
- Les hamburgueses de l'Uno-Chicago i els entrepans de cranc de closca tova típics del Potomac.
- Veure el desglossat de la VISA en euros. 
 
 
QUÉ EM CONTINUA SORPRENENT D'EEUU
 
- L'Obesitat (a NYC no en veus; no m'estranya, allà la gent es mou!)
- La manca de SS. Aquí em faig un tip de vore sales d'espera de metges abarrotades de gent amb poca feina. Allà buides. No m'estranya; és un luxe posar-se malalt
- Que et serveixin un americà aigualit quan has demanat un expresso.
- L'extrema amabilitat quan entres en un local; s'agreix que la gent et miri a la cara quan et parla però un excès de cortesía incomoda; tenia ganes de respondre que havia tingut un dia de merda rera el continu típic i histriònic "How are you doing?".
- El preu prohibitiu de les verdures al mercat. És més barat veure soda que aigua embotellada, el menjar preparat que la materia prima.
- El consumisme absurd; vam anar a la botiga de les "American girl" (les Mariquita Perez d'EEUU) i la gent fent cúa per la pelu de les nines (10-30$ per pentinar les nines! Joder, que no és cabell, que és plàstic! I 50$ per persona al restaurant de la botiga, especificant que les nines mengen gratis...! El colmo. Ara bé, a la botiga vaig disfrutar jo i tot, pots triar una nina just like you
 
 
HE DESCOBERT A EEUU...
 
- El nou disc de Jack Johnson, "12 segundos de Oscuridad" de Jorge Dexler amb la seva versió de High and dry (el vaig regalar a ma germana sense haver-lo escoltat!), John Mellenchamp, Coconut, Josh Ritter, i recuperar temes com els de Beth Orton o dels polacs Myslovitz.
- Una recepta genial per fer bistec de vedella marinat (Vi negre, vinagre de mòdena, Worcester sauce, Soja, Picappeper, Sal, Pebre, sucre integral, all. Es posa la carn amb la salsa dins d'una bossa, es golpeja i es deixa reposar unes hores es fa a la planxa i...mmm)
 
 
 
Així que si per a alguns sempre quedarà Casablanca, a mí sempre em quedaran les vacances! 
En casos de connexió perduda, pèrdua de dades o bloquejos de pantalla...I just close my eyes...
 
 
 

July 19

Luces de Neón

 
   Ayer...quina mandra trabajar (estoy de final countdown pa pirarme). Pero ales, a veces parece que el locutor te haya visto las legañas; con la excusa del Summercase, repaso del programa; del moribundo de Los Planetas (que cariño le acabé cogiendo...) a Interpol. Y yo que pensaba que total, como los había visto "en la intimidad" no hacía falta repetir la experiencia en masivo...pero mira, ayer los remordimientos me mataron. Me consolaré con el 3er tema que me alegró la mañana; LUCES DE NEON.
 
Se...Que mi amor es inmigrante,
de tu corazón,a veces palpitante,
y otras con terror...y otras con terror... 
  
            luces de neon por fagomx
 
  
July 10

Boneless vs (empty) Red room

 
   Mira tu, tot el dia entonant la cançoneta endolcint la jornada (feia temps que no me n'enganxava cap al cap) i ni la lletra ni el vídeo són precisament la alegría de la huerta. Qué hi farem, si la melodía agrada, enganxada la deixo. 
 
 
    
 
    
  
  
   Pensava que com que Boneless també vol dir "sense espines" a la cançó podría significar "inofensiu" , o quelcom similar. Però no, el títol, a jutjar pel clip, fa referència a un truc d'Skate (veure). Com que amb els patins no passo de frenar amb tac s'entén la meva ignorància...
 

matt boneless by fernandobiagioni

  

 
 

June 30

No me gustan los helados, me gustan las sonrisas.

 
  
 
June 29

La chanson de ta vie


   Termina la pista. Si levanto cabeza me veo sola, con las cortinas corridas y la final de la Eurocopa en mute, con el rumor del aire acondicionado como sinfonía del momento. Sinceramente, justo antes con la canción sonaba todo mucho mejor.
 
   Asi es. Muchas veces, la diferencia entre tu vida y una película es que tus recuerdos no van a cámara lenta, con filtros de colores, luces cegadoras, con subidones estremecedores de bandas sonoras ahorca-corazones.
 
    Bien lo saben los directores de cine; el guión es la base, la interpretación clave, la fotografía el mejor contrapunto, y la música; el segundo guión. Seguro que Azul no me gustaría tanto sin Preisner, Amélie sin Tiersen o el Piano sin Nyman...(sin citar a Mansell, Karaindou, Zimmer, Bregovic...o Craig Armstrong, bien, a éste sí lo "cito" abajo...)
 
   Por lo que veo en pantalla la BSO de hoy es "PO DE MOS". Ahora me viene a la cabeza algo que no sé quien dijo; "los años pares son buenos para el fútbol, los impares para las relaciones personales".
 
 
CRAIG ARMSTRONG . Piano works the film. PARIS
   
 
 
  
    

La double vie de Véronique

 
De camino a Krakovia
 
 
Weronika renace en Véronique
 
 
 
 
June 23

Beauty, it's in your heart

 
   A pesar de todo todavía nos queda un espacio para juegos en las olas, cometas en el aire, girasoles en el campo, globos en el cielo y olor a madrugada (no es un anuncio de compresas, es mi fin de semana). Porque even in this world of lies you have innocence in your eyes, Youre still hopeful; very sexy.

IMG_0284IMG_0243IMG_0282

 

       
YARD OF BLODE GIRLS. JEFF BUCKLEY
Through the yard, Through the yard of blonde girls
Through the river and the sea Gold sharks glittering
A tree of white Breaks the earth
The streets where lola played
Very sexy, very sexy, okay, okay
Fear, we may come , So run, run, run, run, run, run, run.
Its in your heart Its in your art, your beauty
Even in this world of lies Theres purity
Youve got innocence In your eyes, Even in this world of lies
Youre still hopeful Very sexy, okay, okay
Fear, we may come x4 So run, run, run, run, run, run, run
 
  

 

 


June 18

Emotionally undone

 
cherish, what a sweet face...jadefinch83I love you cherish by jadefinch83so sweet by jadefinch83
 
    
 
I can't deny what I've become, I'm just emotionally undone
I can't deny I can with someone else
When I have tried to find the words, To describe this sense absurd
Try to resist my thoughts but I can't lie
All the muse in myself, My desire I can't hide, No reason
and I thought I can't divide they'll hide from me, I don't know who I'm meant to be, I guess it's just the person that I am
Often I've felt that I don't wade Into the gift of my mistake
Again, again I'm wrong, and I confess 

 
 
I'm drifting in deep waters Alone with my self doubting again
I try not to struggle this time For I will weather the storm
I Gotta remember; Don't fight it, Even if I Don't like it
Somehow turn me around
No matter how far I drift Deep waters won't scare me tonight
.
.
 
June 17

...Le miel vient comme ça...

 
 
 
medicine of my smile by tearoom
 
Les abeilles sont très occupées quand tu ets près de moi, ah oui le miel vient comme ça.
Pardonne moi bon amour je ne suis (plus) qu'un étudiant de la vie; j'aime toucher ce qui est devant moi,
j'aime goûter ce qui est ici (a toi)
 
(no aseguro que las letras sean correctas que mi oído tiene sus límites...y mi gramática también...)
.
.
 
June 09

Be running that road, that hill, that building

 

   

running up that hill

  It doesn't hurt me. You wanna feel how it feels? You wanna know, know that it doesn't hurt me?Do you want to hear about the deal  that I'm making?
You, it's you and me.

And if I only could, I'd make a deal with God, And I'd get him to swap our places,
Be running up that road, Be running up that hill, Be running up that building. Say, If I only could, oh...

You don't want to hurt me, but see how deep the bullet lies.
Unaware I'm tearing you asunder.
Ooh, there is thunder in our hearts.
Is there so much hate for the ones we love? Tell me, we both matter, don't we?
You, it's you and me. It's you and me won't be unhappy.
And if I only could...
"C'mon, baby, c'mon darling, Let me steal this moment from you now. C'mon, angel, c'mon, c'mon, darling,
Let's exchange the experience, oh..."


Innocence mission

 

moraine lake sunrise banff np canada de antonmoraine lake revisited by johan_leidenpeyto lake by belcan75

   La primera vez que escuché "Lakes of Canada" fué con la voz de Innocence Mission (el adjetivo le va a huevo). Era en el primer día de unas vacaciones más que ganadas. Esperando maletas en el Aeropuerto de Lisboa, viendo que no llegaban, que tenía sueño de mi guardia, mi malaleche iba en una espiral ascendiente e infantilmente inevitable. ¿Qué decirme en un momento así? Nada. Me pusieron los auriculares y ale, aíslate nena. La verdad; funcionó.
 
   La versión de Sufjan Stevens no será tan dulzona pero no es menos delicada.
 
  

Feist, ALIVE

 

feist bengalafeist secadorfeist blanc

  
 
   ¿En cuantas entradas he nombrado a esta mujer? Es obvio que me encanta, es obvio que es comprensible.
 
   Lo de Feist no fué un concierto de tocar y marchar; fué de vais a pasarlo bien y lo vamos a hacer juntos.
 
   Tenía mis dudas sobre su voz. Me parecía de esas de tono afónico que el directo les supone un ejercicio de riesgo. ¡Pero que va! En su caso en vivo supera el estudio, y no es un halago gratuito; lo dice el nudo que me creó en la garganta en más de un momento...
 
   Pasamos del inicio suave con proyecciones de dibujos naíf o de siluetas sobre arena, a una interpretación pintoresca del himno de Canadá, a canciones más enérgicas despuando su guitarra como su pasado le ha enseñado como en Past in Present, al Gatekeeper jazzy, un animado 1,2,3,4, un delicado Intuition o un agitado Sealion con los teleneros como coro (muy freakies, con su pinta de Eurovisión años 70...) Y el adiós con un oportuno Let it day. Así que un concierto bastante heterogéneo donde los haya. 
 
   
Feist - 1234
Cargado por ListenToFeist
 
   También hubo lugar para hablar con el público. Hacía años que no oía pasar de un "Buenas noches Barcelona" pero con el cachondeo no se cortó y retó a los presentes haciendo del directo algo interactivo; improvisando letras en función de la situación, haciéndonos entonar distintas notas por grupos (aquí ella se llevó las manos, justificadamente, a la cabeza), subiendo al escenario a un tal Jose Antonio a ver si se atrevía a canturrear nuestro el himno nacional (venía a cuento,por raro que parezca, pero se libró cantando el 1,2,3,4 en español). Otro test, más de nivel; ..."If you are Canadian...guess this one";   
 
 
   
 
    Sí, sí, creo que se lo pasó en grande, y yo con ella.
.
.
.
 
 
May 31

Una vie sans sourire

 

hand to face by meltcupidhold the sky by mayr flickr

"El Síndrome de Moebius es una compleja anomalía congénita caracterizada por una falta de  expresión facial. Los movimientos de los ojos en dirección lateral, a menudo están también limitados. De hecho, en 1892 fueron estas dos combinaciones de falta de expresión facial y falta de movimiento exterior de los ojos, las que condujeron al Profesor P.J. Moebius, a describir este Síndrome. Desde entonces se ha puesto de manifiesto que otras acciones de los músculos de la cara, pueden verse comprometidas"

Reir pues, como el tener buena salud, és un lujo del que no somos conscientes, como dice la canción...

Smile though your heart is aching, smile even though its breaking, When there are clouds in the sky, you'll get by If you smile through your fear and sorrow                    Smile and maybe tomorrow, You'll see the sun come shining through for you. Light up your face with gladness, Hide every trace of sadness, Although a tear may be ever so near, That's the time you must keep on trying Smile, what's the use of crying, You'll find that life is still worthwhile, If you just smile


     

Cry Baby

 
 teardrop
 
“Si llorar es lo primero que hacemos al nacer. Si derramar lágrimas es una buena forma de desahogo y una manera de comunicarnos. Si es una propiedad humana, porque las personas somos los únicos animales que derramamos lágrimas -es bien sabido que las de los cocodrilos no son auténticas-cuando nos emocionamos, sentimos dolor o tristeza...Entonces, ¿por qué llorar está tan mal visto?
Fèlix Badia. Subdirector ES-
 
     

     No poder controlar las lágrimas cuando se asoman; mi talón de Aquiles. Es embarazoso. Te coge en medio de la calle, en clase, en el tren...Pero si algo bueno tiene el individualismo de una ciudad es que pasas desapercibido entre todo el meollo, nadie te mira si te pasa, no te sientes como un bicho raro.

   Mira, un dinero que me ahorro porque ahora la última en Japón es quedar para llorar, como ha ofrecido novedosamente el Nanjing Bar. En dicho país hasta hay secciones especializadas en las librerías con “tear books” donde puedes encontrar libros como “Llorando por amor en el centro del mundo”, todo un best-seller. Idem en DVDclubs. O si no puedes alquilar una habitación en los Crying clubs donde encuentras este tipo de material para una sesión de exorcismo emocional. 

   Y pienso yo, qué lujo la gente que necesita historias ajenas para soltarse...No quiero que suene a menosprecio pero yo les compraba un ticket, no para el Loss Bar de Londres sino al tercer mundo o, no tan lejos, a un Hospital Sociosanitario de la misma localidad.

   El colmo freak de la lágrima, el www.cryingwhileeating.com, donde la gente explica sus penas mientras engulle llorando; empezó en serio pero ha cogido un aire coñón grotesco

   El problema es que hoy en día vamos tan de culo que parece que la gente no tenga tiempo ni para llorar...mal asunto porque el llanto relaja como nada. Y es que se han analizado distintos tipos de lágrimas, y las de “pena”, no las de cuento, contenían hormonas del estrés y del dolor, como ACTH y prolactina. En fin, resulta ser una manera de reequilibrar los niveles hormonales. Por ello lloramos sólo nacer, cuando estamos a tope de cortisol. También explica por qué las mujeres adultas lloramos 4 veces más que los hombres; remarco lo de adultas porque de niños se llora por igual, la diferencia llega con la pubertad, cuando los niveles de prolactina se nos disparan, y sólo os damos ventaja en el cine (llora un 37% de los hombres vs mujeres 27%)

   Para ciencia, la ciencia de la lágrima y el llanto, la Dacriología. El presidente de la Sociedad Internacional de dicha disciplina, Juan Murube, le da un enfoque más comunicativo. Sostiene que el llanto es un último recurso para cuando la cara ha agotado sus posibilidades de expresar los cientos de estado anímicos que se quieren manifestar. La finalidad del llanto es o pedir ayuda o ofrecerla. En el último caso, cuando lloramos por empatía es una muestra más de afecto que de debilidad. Así pues no concibe el llorar porque sí y aunque uno llore en soledad en realidad nunca es así porque siempre se llora pensando en alguien.

lagrima dulce by andrée V

Fuentes; PIERGIORGIO M.Sandri. "Llorar sin miedo", ES estilos de vida, número 33. Sábado 17 de Mayo de 2008.

 

 

Lakuka

Location
Photo 1 of 39
Un poco de todo
arte plástico